viernes, 22 de marzo de 2013

Cronologia del conflicte per la creació del Grau de Seguretat


Per tal de clarificar, encara més, la posició de l’ACC, hem preparat una breu cronologia del que fins ara ha succeït entorn a la creació del Grau de Seguretat.

20 de febrer: Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya recollint la compareixença davant el Parlament de l’Honorable Conseller d’Interior, Ramon Espadaler, presentant les línies d'actuació del seu Departament per a aquesta legislatura. Entre aquestes línies s'inclou com a principal aposta de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) la formació universitària per contribuir a “augmentar capacitats i prestigi de la nostra policia”, motiu pel qual es proposa l’adscripció de l’ISPC a la UB i la creació d'un Grau universitari en Seguretat entre l’Institut, la UB, la UAB i la UPF, a impartir a les instal·lacions de l’ISPC a Mollet.

21 de febrer: Reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya, amb la participació de la Direcció General d’Universitats, de l’ISPC i representants de les tres universitats públiques (UB, UAB i UPF) on es presenta formalment la proposta de realitzar un Grau Interuniversitari de Seguretat, que estaria obert tant a estudiants que hagin aprovat les PAU com als membres dels cossos de seguretat que compleixen les condicions d'accés a la Universitat i que permetrien accedir a càrrecs intermedis dels diferents cossos de seguretat.  Sembla que l'acord estava  ja prèviament pactat entre els vicerectors, i que, a la pràctica, la reunió és el punt de sortida perquè els coordinadors docents del nou grau anomenats per cada universitat, es posin a treballar en la memòria docent a partir del document proposat per l'ISPC i datat al novembre de 2012.

22 de febrer: La sorpresa sorgeix quan es constata que el pla docent proposat pel ISPC és en més d'un 50% coincident amb els plans del Grau en Criminologia, amb la peculiaritat de que no incorpora els seus fonaments científics.

8 de març: Es realitza la reunió en la qual totes les universitats havien de signar la proposta, però finalment, UPF i UAB es deslliguen del projecte. La UB sí signa i es confirma la idea  de posar en marxa el nou grau a partir del curs 2014-2015. Els motius que semblen fonamentar la decisió de UAB i UPF de no participar haurien estat:
  • Si l'objectiu formatiu del grau és la seguretat interior o seguretat ciutadana, com sembla lògic pensant que el grau pretén formar les persones que ocuparan càrrecs de responsabilitat a la policia catalana, llavors ha de ser un grau de Criminologia, i ja hi ha un nombre considerable de graus de Criminologia a les universitats catalanes.
  • Si l'objectiu formatiu és formar persones expertes en emergències (riscos per a la seguretat industrial, risc d'incendis, riscos informàtics, entre altres) llavors no sembla una formació adequada per als policies que exerciran les seves funcions en l'àmbit de la seguretat ciutadana i què, si aspiren a desenvolupar bé la seva funció, necessiten lògicament conèixer el fonament científic de les intervencions dirigides a prevenir la delinqüència i millorar la seguretat, que és precisament el que proporciona la Criminologia.
  • La revisió de graus de seguretat al Regne Unit, França, Canadà i EUA, fa concloure que tots els graus que estan especialment orientats a formar policies són graus amb fonament criminològic combinats, si de cas, amb major contingut d'assignatures específicament policials. I en tot cas, no sembla que la seguretat integral tingui l’autonomia científica que fonamenti uns estudis de grau.

11 de març: Davant aquesta situació, l'ACC envia una carta manifestant el seu rebuig al Grau en seguretat al rector de la UB, a l'ISPC i al director general d'Universitats, entre d’altres destinataris. Prèviament s'havia intentat recollir informació del coordinador de Criminologia de la UB; aquest, però, va respondre amb celeritat i mostrant la seva preocupació amb el mateix, encara que advertint “inconcrecions” en el nostre posicionament, i ens va emplaçar a una reunió de data incerta, la qual, però, no es podria produir abans d’un mes. Degut a que el projecte està ja bastant avançat, l´ACC decideix que no pot demorar-se en fer pública aquesta situació (una vegada, recordem, s´han enviat ja les cartes de rebuig a aquest nou grau).

Dimarts 12 de març: Enviades les cartes, l'ACC penja a la pàgina web (www.criminologos.org) una nota fent pública la situació sota el titular "La UB pacta acabar les sortides professionals dels criminòlegs". Aquesta notícia provoca gran enrenou entre els col·lectius de criminòlegs a nivell nacional, en general, i a l’Associació Interuniversitària de Criminologia (AIC) en particular, que convoca una concentració a la Facultat de Dret de la UB per al 19 de març en senyal de protesta.

Divendres 15 de març: Davant l'enrenou provocat, la Direcció Genal d'Universitats convoca l'ACC a una reunió urgent, a la qual també assisteixen el vicerector de la UB i la seva adjunta. Ens acusen de donar informació falsa, calumniosa i infundada, i de ser els impulsors de la concentració. L'ACC deixa clar que la concentració és iniciativa exclusivament dels estudiants, i explica el descontent amb el document que recull la proposta de pla docent elaborat per l'ISPC. Ells reconeixen l’existència del pla docent que se’ls hi presenta però afirmen que està sent revisat per abordar un concepte de seguretat més integral i més centrat en la gestió de riscos. La UB es compromet a informar l'ACC de l'evolució del pla docent. L'ACC fa un comunicat explicat el contingut de la reunió, tal i com va ser requerit. En cap cas, però, es demana que es rectifiqui el primer comunicat.

Dilluns 18 de març: Tot i que la reunió del dia 15 havia finalitzat amb un tarannà pacífic i voluntat de col·laboració, la UB fa públic un comunicat defensant el nou grau i insistint en la seva acusació a l'ACC per informació falsa i calumniosa. Per aquesta raó aquell mateix dia l’ACC va dirigir un nou missatge al Director General d’Universitats demanant-li la seva empara davant de les contínues agressions verbals i amenaces proferides pel Degà de la Facultat de Dret. D’aquest missatge es va enviar còpia al Vicerector de la UB, el Dr. Roselló.

En aquest escrit els fèiem avinent el nostre profund malestar per la insatisfactòria resposta de la Universitat de Barcelona i l’incompliment d’allò acordat a la reunió celebrada uns dies abans. Resulta palès que la Universitat de Barcelona, o al menys la Facultat de Dret, amb el seu Degà al capdavant, no estava actuant amb la bona voluntat que havien compromès a la reunió prèviament mantinguda. El Sr. Degà no només ha fet pública una nota en la qual qualifica la nostra actuació com a “falsa i absolutament injuriosa”,  tot i que ja hem aportat a la UB la documentació que acreditava la informació que dies abans havíem fet pública, i que va ser reconeguda com a certa pels representants de la UB, EL Dr. Roselló i la Sra. Lanau. El Sr. Degà també afirma en aquest document que vàrem difondre informació “tergiversada i falsa”, “sense haver-la contrastat i sense haver-se (SIC) posat prèviament en contacte amb la Universitat de Barcelona”. Cosa que com ja va quedar acreditat tampoc és cert pel que fa a la contrastació, en virtut de la documentació referida, i tampoc pel que fa al contacte previ, ja que en data 9 de març, és a dir tres dies abans de fer pública la nostra nota, havíem remés un correu electrònic al Cap d’Estudis de Criminologia, tal i com ja hem detallat més a dalt.

De forma cada vegada més insistent i menys velada, des dels òrgans de govern de la Facultat de Dret ens estan fent arribar amenaces de demandes en relació amb la nostra legítima defensa dels interessos professionals. Aquesta actitud tan hostil ens porta a preguntar-nos si la Facultat de Dret actuaria d’idèntica manera en el supòsit d’un conflicte similar amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb el no menys Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de Barcelona o amb qualsevol altra institució d’abast professional que exerceixi la defensa d’una professió com així fa l’Associació Catalana de Criminòlegs.

Cal ressenyar que a la nota del Degà s’han esmenat els greus errors de definició de la ciència criminològica, així com els relatius al seu objecte d’estudi i abast científic, i fins i tot el de la seva incorrecta denominació com a “criminalística”, que sí estaven presents profusament a l’esborrany que dies abans havia redactat la Facultat de Dret; errors que els hi vàrem assenyalar amb detall i que van ser convenientment recollits pels nostres interlocutors i, relativament, esmenats més tard en la nota publicada.

Dimarts 19 de març: Les dues organitzacions més representatives del món acadèmic i professional, i que integren a la pràctica totalitat dels especialistes en Criminologia a nivell estatal, SEIC i FACE, envien cartes a l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), la Direcció  General d’Universitats, la UB i l'ISPC, mostrant el seu rebuig al nou grau de Seguretat i donant total suport a l'ACC.

Aquest mateix dia té lloc una important concentració d’estudiants de Criminologia a la UB. El degà de la facultat insisteix en les seves acusacions i fins i tot afirma obertament que s´està estudiant prendre accions legals contra l’ACC. A dia d’avui, no tenim constància que s´hagi presentat cap denúncia. Entenem, així mateix, que si aquesta denúncia no s’ha presentat és perquè no hi ha base jurídica per a sustentar-la.

Simultàniament a l’ISPC es celebra una reunió, convocada per la seva directora, amb participació de l’ACC, en què la Sra. Aymerich ens explica que entén el nostre malestar, però que aquest es deu a una confusió, ja que el document que conté la planificació del futur grau (del que reconeix la seva existència i autoria per part del personal de l’ISPC) és un document de treball creat únicament per repartir pesos d'assignatures entre les universitats i en cap cas per decidir de manera definitiva sobre el contingut. Insisteix que l'enfocament del nou grau és el d'una seguretat integral, no el de seguretat ciutadana, i que encara no hi ha precedents en el nivell comparat. La intenció del Departament d’Interior i de l’ISCP és que aquesta institució sigui pionera a nivell internacional. Insisteixen que no pretenen, en cap cas, solapar amb Criminologia.

No obstant, a data d'avui, encara no hi ha disponible cap planificació ni programa acadèmic que permeti constatar que la inicial previsió, amb més d’un 50% de continguts propis de Criminologia, ha estat esmenada. Per part de l’ACC s’acorda confiar en la paraula, ja que no en cap document acreditatiu, de la Sra. Directora de l’ISPC, tot i recordar-li que aquest procés serà seguit amb molta atenció i, en defensa de la professió, l’ACC no podrà valorar positivament cap programa acadèmic que entri en col·lisió amb el Grau en Criminologia o que, de forma activa o passiva, limiti les opcions professionals dels criminòlegs. Per tal de prestar la nostra ajuda en la confecció del projecte, evidenciant la total identitat del concepte “seguretat ciutadana” amb una part de l’objecte d’estudi de la ciència criminològica, hem fet arribar a la Directora de l’ISPC un dels més reconeguts manuals sobre prevenció i seguretat ciutadana, publicat recentment. Amb l’ajut d’aquest llibre, o de molts altres que també podríem posar com a exemples, és possible que els promotors institucionals i universitaris del Grau en seguretat puguin clarificar una mica més allò que hem vingut dient des del principi d’aquest estrambòtic conflicte: no es pot parlar de seguretat ciutadana, ni de tasca policial, si aquesta s’enfoca des de la perspectiva universitària, sense parlar de Criminologia. Aquesta ciència abasta els conceptes anteriors i per tant els integra superant-los.

A dia d’avui, tot i que les diverses instàncies amb les que hem tingut l’oportunitat de contrastar la nostra informació han confirmat la veracitat d’allò que l’ACC ha vingut anunciant, ni el Director General d’Universitats ni cap de les diverses instàncies de la UB s’han posat en contacte amb l’ACC per demanar disculpes per les greus acusacions proferides pel Degà de la Facultat de Dret. Per descomptat el Sr. Degà tampoc ho ha fet.

Nota final: Hem rebut nombroses consultes sobre la nostra decisió de no fer públics els documents acreditatius de la creació del Grau en seguretat, la raó de no fer-ho ha estat, com ja hem dit en un altre comunicat, un compromís ètic per tal de no comprometre a les seves autores. Tot i que reiteradament, per part dels nombrosos interlocutors institucionals i universitaris, s’ha negat la seva autenticitat, aquests documents evidencien que el projecte no només existeix en els termes descrits, sinó que va ser elaborat en dates molt recents per personal administratiu destinat a l’ISPC. Tota aquesta informació, accessible mitjançant les propietats o metadades contingudes en qualsevol arxiu digital, permetria identificar a unes professionals que són completament alienes a l’impuls i disseny del Grau en seguretat, i per aquesta raó hem optat per obviar la difusió de la documentació.

domingo, 17 de marzo de 2013

Reunió amb la Direcció General d'Universitats i la Universitat de Barcelona


Ahir, divendres dia 15 de març, membres de la Junta directiva de l’ACC vàrem assistir a una reunió a la que havíem estat convocats per part de la Direcció General d’Universitats amb l'objectiu de tractar el conflicte sorgit durant aquests darrers dies arran la notícia sobre la intenció de la Universitat de Barcelona (UB) de posar en marxa un Grau en Seguretat el proper curs 2014-2015.

A aquesta reunió van assistir el Dr. Lluís Jofre, Director General d’Universitats; el Dr. Gaspar Rosselló, Vicerector de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona; i la Sra. Olga Lanau, adjunta al Vicerector. Per part de l’ACC vàrem assistir David Cuaresma, President; Albert Garcia, Vicepresident encarregat de relacions institucionals, i María Contreras, vocal responsable de comunicació i relacions externes.

La reunió va començar amb un to clarament tens, provocat d'una banda pel malestar que els representats de la UB van manifestar arran de les informacions que entorn a la creació d’un Grau de seguretat que l'ACC ha fet públiques els darrers dies. I per la nostra part, pel profund disgust davant el perjudici material i moral que pot representar per als estudiants i professionals de la Criminologia l'eventual creació d'aquest nou títol. No obstant aquest inici, la reunió es va desenvolupar en un to conciliador, promogut en tot moment pel Director General. 

Els membres de l'ACC vàrem aclarir els principals arguments del nostre posicionament, i que tornem a reproduir a continuació:
  1. El projecte de Grau en Seguretat és una realitat que ha pres cos a partir d’una sol·licitud de l’ISPC substanciada en diversos documents de treball que contemplen, de forma clara i innegable, una intolerable superposició amb el pla docent del Grau en Criminologia, amb una coincidència de més del 50% de les matèries. L’eix vertebral d’aquest projecte és, a més, per la seva orientació, filosofia, continguts i destinataris, purament criminològic. A aquests documents no els hem donat difusió per pròpia voluntat en exercici d'un compromís ètic.
  2. La iniciativa d’aquest projecte ha estat ben rebuda per la Direcció General d’Universitats i per la UB, però no així, per altres Universitats catalanes, ni tampoc per la comunitat criminològica del conjunt de l’Estat, representada per la SEIC (Sociedad Española de Investigación Criminológica), i la FACE (Federación de Asociaciones de Criminólogos de España).
  3. Des de l’ACC hem intentat recavar la postura dels responsables de Criminologia a la UB, però en atenció a que aquests ens van demanar esperar fins el mes d'abril, a la vista de les evidències de les que ja disposàvem, i en exercici de la responsabilitat que ens atribueixen els nostres estatuts, vàrem dirigir-nos als diversos responsables implicats mitjançant una carta que evidenciava la nostra oposició al projecte i vàrem fer públic el comunicat adreçat als nostres associats. En aquest punt vàrem admetre que molt probablement la forma de fer pública la nota no havia estat la més indicada, atès que no havíem esperat la resposta dels destinataris de les cartes abans de publicar-la, i que un dels destinataris de les nostres cartes (ANECA) era del tot punt inoportú ja que la competència de l’aprovació o no dels estudis és, a Catalunya, de l’AQU (Agencia Catalana de Qualitat Universitària).

Per la seva part, els representants del Govern i de la UB, a la vista de la documentació que els presentaven, van reconèixer que el projecte inicial de Grau en Seguretat era com efectivament nosaltres hem afirmat. No obstant ens van informar que aquest projecte està en procés de matisació i reformulació, que la responsabilitat del desenvolupament del Grau ha recaigut en un catedràtic de la UB completament aliè a la Criminologia i que al llarg dels propers mesos tindrien un nou projecte que substitueixi a l’original. Van afirmar que la idea de la UB no és coincident amb la de l’ISPC en quan a la formulació inicial del projecte i que, sota la seva perspectiva, aquest ha d’anar dirigit a oferir a la societat professionals especialitzats en una seguretat més integral, incloent-hi aspectes com la protecció civil, la seguretat alimentària, nuclear, de consum, d’extinció d’incendis, econòmica i, com no pot ser d’una altra manera, també la seguretat pública.

Fet aquest primer posicionament varem entrar a tractar altres temes, afirmant en primer lloc que l’enrenou provocat per la notícia del Grau en seguretat venia a ser la gota que havia vessat el got massa ple del maltractament del que, ja des de fa molts anys, està sent objecte la Criminologia, víctima d’una visió maniquea que la ubica unes vegades com a germana petita del Dret penal i altres com a mer accessori en la investigació dels delictes per la via de la criminalística. Vàrem posar com a exemple d’això el fet que hi hagi una evident falta de compromís per part de les administracions públiques catalanes a l’hora d’assumir en el mercat laboral institucional a uns professionals perfectament qualificats per a assumir els reptes derivats de les necessitats de la població en quant a la gestió de la seguretat ciutadana i la percepció d'inseguretat, tant pel que fa al disseny, la gestió i l'avaluació dels plans d’actuació en aquests àmbits, com pel que fa a la seva prevenció, incloent-hi la detecció de les amenaces, la seva anàlisi i la gestió dels riscos que se'n deriven. Des de la nostra visió professional, però alhora també acadèmica, vàrem afirmar que la Criminologia no se centra exclusivament en el delicte, ans al contrari, abasta també la detecció de les amenaces, la seva anàlisi i els riscos que si deriven, la seva predicció, reacció i gestió.

També vàrem traslladar les demandes que freqüentment ens arriben provinents dels estudiants en el sentit que observen una constant reiteració de continguts i una freqüent insistència en reduir la visió de la Criminologia, subordinant-la i menysvalorant-la.

A aquest efecte, ens va congratular el compromís del Director General d’Universitats a buscar solucions a aquesta manca de reconeixement de la professió en el sector públic i també, en la mesura de les seves possibilitats, en la societat en general.

En conclusió: el Grau en seguretat seguirà el seu desenvolupament amb el recolzament de la Direcció General d’Universitats i de la UB, amb el compromís adquirit per part d’aquesta Universitat de reformular el disseny inicial per tal de no entrar en conflicte amb la Criminologia. Per la nostra part estarem molt atents al desenvolupament del mateix i farem tot el possible per evitar que els titulats i estudiants en Criminologia es pugin veure afectats i la ciència criminològica sigui menystinguda. Ho farem amb l’ajut de tota la comunitat criminològica, a la que volem expressar el nostre més sincer agraïment pel recolzament que estem tenint aquests dies. La resta de demandes van quedar certament soterrades pel pes del problema suscitat pel projecte de Grau en seguretat, però confiem que aquesta sigui una oportunitat aprofitada per avançar en el millor disseny i adequació dels estudis i en el reconeixement professional que tan justament reivindiquem.

martes, 12 de marzo de 2013

La Universitat de Barcelona pacta acabar amb les oportunitats laborals dels criminòlegs


La Universitat de Barcelona ha decidit que els titulats en criminologia que ella mateixa forma, i que han accedit als estudis bassant-se en la informació que sobre sortides laborals en els àmbits de seguretat pública i privada ella mateixa proporciona, no estan capacitats per desenvolupar realment aquestes tasques professionals.

Per aquesta raó ha decidit crear una nova titulació, en col·laboració amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, organisme depenent del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, que sense aportar res de nou i millor al que ja es a fa a les diverses titulacions de Grau en criminologia disponibles arreu, formarà als futurs quadres de comandament dels cossos policials, penitenciaris i directius de seguretat privada, especialistes en comunicació relacionada amb la seguretat, la prevenció i la delinqüència, així com en l'anàlisi de la seguretat i les tasques de fomació acadèmica i investigació científica en l'àmbit de la seguretat. És a dir, allò per al que ja estan preparats els criminòlegs i als que encara no se'ls ha donat prous opcions per a retornar a la societat el benefici derivat dels coneixements adquirits amb un notable esforç no només personal sinó també, i això és molt important, social si ens atenem al cost derivat de la despesa pública que suposa cada estudiant universitari.

Em resum, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya desprecien als criminòlegs, titulats universitaris especialment preparats per a fer una tasca útil i necessària. Prefereixen crear una nova titulació que no aporta res de nou però sí generarà beneficis econòmics per la via de les noves matriculacions i donarà utilitat i sentit a una institució, l'ISPC, infrautilitzat a causa de les retallades i la impossibilitat de convocar oposicions que emplenin les seves aules.

L'ACC no pot deixar passar aquest atemptat als interessos legítims del col·lectiu de professionals criminòlegs a Catalunya, per aquesta raó hem dirigit una carta als responsables de les institucions implicades en aquest despropòsit, comunicant-lis la nostra ferma oposició al projecte. A continuaciò la reproduïm per tal que en tingueu constància.

Els destinataris principals de la nostra carta de rebuig han estat el Rector Magnífic de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez i Sarrió; el Degà de la Facultat de Dret, Dr. Enoch Albertí i Rovira; i la Directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Sra. Núria Aymerich i Rocabert. Així mateix, a efectes d'informació, ens hem posat en contacte també amb el Conseller d'Interior, Excm. Sr. Ramón Espadaler i Parcerisas; el Director General d'Universitats, Sr. Lluís Jofre i Roca; i també amb l'ANECA, institució que en darrera instància hauria de donar validessa al nou títol de grau en seguretat.

El text de la carta el teniu a la vostra disposicio a continuació:

L’Associació Catalana de Criminòlegs ha tingut coneixement que el passat 21 de febrer es va celebrar una reunió a la Direcció General d’Universitats per a la creació d’un grau de seguretat que s’impartiria a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i que estaria obert tant a estudiants que han aprovat les PAU com a policies que compleixen les condicions d'acces a la Universitat. Aquesta titulació habilitaria a l’accés a càrrecs de responsabilitat a la policia de Catalunya. Dues universitats públiques catalanes més (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra) van participar inicialment en aquest projecte però ja s’han desvinculat.

En relació amb aquesta iniciativa l'ACC fa les següents consideracions.

En primer lloc volem felicitar als promotors del projecte per haver entès que, tal i com ja fan nombrosos cossos policials i penitenciaris arreu d’Europa, tant els seus comandaments com els seus agents han de rebre una formació universitària conseqüent amb les importants tasques professionals que desenvolupen. Una formació que els converteixi, ja de bon començament, en especialistes en el món de la delinqüència, en la seva anàlisi i en la comprensió de les seves causes així com en els mètodes més eficaços de prevenció, estudi i explicació de la conducta delictiva, que els facin més eficients i competents alhora que facilitin a les seves organitzacions poder incorporar mecanismes de resposta a la delinqüència de base científica i els mètodes i eines d’intervenció adreçats al tractament de la conducta delictiva en les seves més diverses formes de manifestació.

Totes aquestes raons ens porten a concloure que una formació de nivell universitari específicament adreçada al món de la delinqüència és necessària i summament oportuna, però no obstant no podem estar en absolut d’acord amb la creació d’una nova titulació atès que actualment hi ha a Catalunya cinc universitats públiques que ofereixen la titulació de Grau en criminologia (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona i Universitat Oberta de Catalunya), a més a més d’una altra privada (Universitat Abad Oliva).

La creació d’un nou grau de seguretat no té cap sentit ni justificació ja que la base científica d’uns estudis relatius a la seguretat pública és, ineludiblement, la de la ciència criminològica. La cobertura acadèmica d’aquesta ciència, a nivell docent i d’investigació, ja queda plenament assegurada per l’existència dels diversos títols de grau en criminologia existents a Catalunya.

En aquest moment més de 1200 alumnes cursen els estudis de Grau de criminologia a les universitats públiques catalanes[1], i han accedit a aquests estudis en bona mesura induïts per la informació relativa a les sortides laborals en els diversos àmbits de la seguretat pública i també de la privada. Aquesta informació els hi ha estat subministrada per les pròpies universitats i per la Direcció General d’Universitats. Una quantitat propera a l’anterior són els llicenciats en criminologia que ja van finalitzar els seus estudis o es troben cursant aquest any acadèmic el darrer curs de la titulació que va precedir als actuals graus.

La proposta de creació del grau de seguretat contempla també la previsió d’una formació adient per a que els futurs titulats puguin desenvolupar les tasques pròpies de la direcció de seguretat privada, la gestió de les polítiques públiques de seguretat, l’expertesa en seguretat als mitjans de comunicació o la docència i investigació acadèmica en la seguretat. No obstant la formació necessària per a tals fins queda suficientment recollida als diferents programes de Grau en criminologia ja existents i les sortides laborals associades també es contemplen en els programes informatius abans esmentats.

A la vista de les dades sobre titulats universitaris en criminologia a les que fèiem menció més a dalt, podem afirmar que a Catalunya hi ha una massa crítica suficient d’especialistes en el món de la seguretat formats a les seves universitats que fa viable que qualsevol cos de seguretat policial o penitenciari, públic o privat, pugui cercar bons candidats per als seus quadres de comandament.

Per una altra part aquesta massa crítica de titulats universitaris especialitzats en la seguretat pot estar interessada en assolir el nivell d’expertesa que convé en determinats exercicis professionals. Uns nivells formatius d’especialització que han de ser assolits en finalitzar els estudis de grau i dels que sí considerem hi ha una oferta insuficient.

En base a criteris de racionalitat dels recursos econòmics, materials i humans no resulta en absolut sostenible ni defensable la creació d’una nova titulació que de forma redundant es sumi a una ja molt elevada oferta formativa en criminologia i seguretat, encara més tenint present que bona part de les titulacions existents contemplen una menció específica de seguretat o de seguretat i prevenció, en funció de l’itinerari acadèmic escollit per l’alumne.

Finalment, i atenent a tot el que fins ara hem descrit, com a associació professional representativa del col·lectiu de titulats universitaris en criminologia a Catalunya, expressem el nostre més ferm rebuig a la creació d’un grau en seguretat atès l’agravi que la seva implementació representaria per als graduats en criminologia i el malbaratament que suposaria d’uns recursos públics sempre limitats.

Nota final: Convé deixar constància que els arguments que ens han servit per valorar com a adequada la formació universitària especialitzada en el món de la delinqüència dels comandaments i agents policials i penitenciaris, que està en la base de la iniciativa a la que ens oposem, han estat estrets, gairebé en la seva literalitat, del Complement europeu al títol universitari de criminologia i del Reial Decret 858/2003, de 4 de juliol, de creació del títol oficial de Llicenciat/ada en criminologia.




[1] Aquest càlcul s’ha realitzat amb informació subministrada per les pròpies universitats que ofereixen els estudis de Grau en criminologia. La taxa de titulats es situarà a partir d’aquest curs acadèmic entre els 250 i els 300 nous criminòlegs anuals. S’exclou a la UOC, on en el curs 2012-2013 aproximadament uns 700 alumnes estan cursant aquests estudis, per les peculiaritats supraterritorials del seu model docent.

jueves, 7 de marzo de 2013

Tal como éramos


Hace ya más de doce años que la ACC inició su andadura en la red con una primera página web dirigida ya entonces a los mismos objetivos que hoy tiene esta: promover la figura profesional del criminólogo, fomentar su inserción laboral y prestar toda clase de servicios profesionales fundamentalmente a los asociados pero también a los criminólogos en general y a la sociedad en su conjunto.

Ha pasado mucho tiempo y muchas cosas han cambiado, la mayor parte de ellas para mejor.

Hoy en las universidades españolas, y en particular en las catalanas, numerosos estudiantes cursan los estudios de grado, siguiendo un itinerario curricular completo y coherente (las más de las veces).

La profesión ha avanzado en visibilidad y reconocimiento, aunque no así en penetración laboral. Una de las grandes asignaturas pendientes.

La producción científica ha experimentado un notable aumento y ya no son anecdóticas las publicaciones de artículos de impacto e interés firmados por criminólogos catalanes y españoles que, dentro y fuera de nuestras fronteras, otra novedad, hacen aportaciones de relevancia a nuestra ciencia.

Pero como decíamos arriba, ha pasado más de una década de nuestra andadura digital. Conviene echar la vista atrás, para cobrar nuevo impulso y seguir adelante, aún con más fuerza, e internet nos ayuda en este empeño con una útil herramienta de ayuda para la memoria. wayback machine del Internet Archive.

A través de este enlace podéis entrar en una máquina del tiempo que os llevará por el recorrido de nuestra página web, una sede virtual que nos trae el recuerdo de muchos años de trabajo y algunos éxitos, como el de la reclamación presentada el 30 de abril de 2007 contra la exigencia por parte del Departament de Justicia de la titulación de Licenciado en Derecho para ocupar puestos de trabajo con la denominación de Titulat/ada superior criminòleg/òloga, gracias a esta reclamación y a la insistencia en defender nuestros derechos conseguimos que la administración rectificara y modificara primero la denominación del puesto de trabajo y después las convocatorias. Poco antes, y como consecuencia de la propuesta de la ACC, se había creado la figura profesional de criminólogo en el Reglamento penitenciario catalán (lamentablemente aún falta por llegar el momento de que alguna de esas plazas se cree realmente).

El espíritu reivindicativo y combativo en defensa de los intereses de la comunidad criminológica puede apreciarse también en esta otra noticia de setiembre de 2004, en la que nos hacíamos eco de la inicial exclusión de los graduados en el acceso a la primera edición de la Licenciatura en la UB. Finalmente, gracias a una insistente defensa de nuestros intereses y derechos que nos llevó a ganar un recurso a la propia Facultat de Dret, logramos que la universidad enmendara su error.

Pero el acceso a la Licenciatura para los graduados era el penúltimo paso de un camino iniciado mucho tiempo atrás, el de la homologación de unos estudios que durante muchos años permanecieron en el limbo de las titulaciones “propias”. Un reconocimiento a medias que no queríamos seguir manteniendo y que nos llevó a implicarnos, como asociación profesional, en la defensa de un modelo académico plenamente regular. Para muestra un botón, y otro… y aún otro más. Y aquí la forma en que desde esta página nos hicimos eco de la aprobación de la licenciatura.

La información sobre los congresos nacionales e internacionales ha tenido siempre un lugar destacado en nuestra página web y prueba de ello es por ejemplo este otro enlace de 2007, o este otro del II Congreso Español de Criminología, celebrado en Barcelona y coorganizado por la ACC, quienes nos hicimos cargo también de gestionar y alojar la página web del propio evento.

Confiamos en que este rápido repaso a más de una década de historia en la web os haya interesado. En todo caso, seguro que para aquellos que nos habéis acompañado desde el principio os habrá permitido recordar el largo camino recorrido; para aquellos otros que os hayáis unido más tarde, quizá os sirva de algo la perspectiva.

Noticias

Textos criminológicos clásicos

La Criminologie - Raffaele Garofalo (1851-1934)

Para los interesados en la historia de nuestra ciencia ponemos a vuestra disposición el texto original del libro La Criminologie. Étude sur la nature du crime et la théorie de la pénalité que Raffaele Garofalo publicó en 1890.

Podéis acceder a este texto en tres formatos diferentes:

- En formato Word

- En formato PDF

- En formato RTF

Traité des délits et des peines - Cesare Bonesana, marqués de Beccaria (1738-1794)

Un texto fundamental sin el cual no es posible entender el moderno Derecho penal ni por supuesto la Criminología. Se trata de la traducción al francés que se llevó a cabo en París en 1877.

- En formato Word

- En formato PDF

- En formato RTF

En este otro enlace puede consultarse el texto original en italiano.

Vídeo destacado: Forma parte de una serie de videos producidos por la Lancaster University

Vídeos del programa de TV3 'A la presó'